La dieta mediterrània (DM), segons demostra la ciència moderna, es tradueix en un model d’alimentació molt saludable. La DM és l’expressió pràctica dels patrons d’alimentació de països mediterranis com Albània, Espanya, França, Grècia, Itàlia o Malta. Els beneficis per a la salut de la DM es van començar a difondre als anys 50-60 del segle passat,després del “Estudi dels set països”, realitzat pel Dr. Ancel Keys i els seus col·laboradors. Part d’aquest treball incloïa 12.763 homes de 40 a 59 anys, dividits en 16 grups, de Iugoslàvia, Itàlia, Grècia, Finlàndia, Holanda, Estats Units i Japó, que van ser seguits durant 10 anys. S’hi relacionava el paper d’aquesta dieta en les malalties coronàries . També s’hi deia que la incidència d’aquestes patologies era significativament menor en els països mediterranis que en altres països del nord d’Europa, i s’hi definia la DM d’aquesta manera: “abundants vegetals (fruita, verdura, pa i altres derivats dels cereals, llegums i fruits secs), amb la fruita fresca com a postres habituals, oli d’oliva com el greix habitual, làctics (sobretot llet i iogurt) i peix consumits en quantitats de baixes a moderades, de zero a quatre ous per setmana, baix consum de carns vermelles, i consum entre baix i moderat de vi”. És una dieta amb baix contingut de greixos saturats (entre el 7 i el 8% de calories) amb un consum de greix total d’entre el 25% i poc més del 35%. A partir de les observacions del Dr. Keys es va produir una proliferació de múltiples investigacions que les conclusions de les quals relacionaven DM i salut. La DM és cultura mediterrània.
El terme DM no es refereix a cap dieta que es faci actualment en cap país determinat. Generalitzar-lo per denominar indistintament qualsevol dieta que es faci avui en algun país de l’àrea mediterrània comporta una gran imprecisió des del punt de vista nutricional. Hi ha tants tipus de DM com països riberencs de la Mediterrània; les dietes més compatibles amb els nostres hàbits culturals i més fàcilment acceptades per altres països del nord d’Europa i Amèrica, on es fa una dieta de tipus occidental, són les dietes grega, italiana i espanyola. Al juny del 2007 el Govern espanyol va proposar la candidatura de la DM per ser inclosa en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, inclusió que va ser aprovada l’any 2010.
El tret més característic de la DM és la utilització de l’oli d’oliva com a font de greix principal, reemplaçant altres olis i greixos com, per exemple, la mantega o la margarina. Permet fer una dieta abundant en greix, però rica en àcid oleic i baixa en greix saturat. L’efecte beneficiós de l’oli d’oliva contra el desenvolupament de les malalties coronàries és degut a la seva actuació sobre els lípids plasmàtics, ja que fa baixar el c-LDL (“colesterol dolent”)i pujar el c-HDL (“colesterol bo”), i a la dels seus compostos fenòlics com a potents antioxidants. El consum d’àcids grassos omega 3 també fa disminuir els triglicèrids i pot actuar sobre la coagulació de la sang, l’agregació plaquetària i els mecanismes d’inflamació que provoquen algunes complicacions als ateromes .
Una altra característica de la DM és el consum elevat de cereals, en forma de pasta a Itàlia, de pa a Grècia, i de pa i arròs a Espanya. El consum de cereals integrals s’ha associat amb una disminució en el risc de cardiopatia isquèmica i en el d’alguns tipus de càncer.
Els llegums també són una part important d´aquesta dieta. Són rics en hidrats de carboni complexos, fibra soluble i insoluble, proteïnes i substàncies fotoquímiques .
Un altre tret important de la DM és el consum d’hortalisses, com les verdures fresques o poc cuinades, la qual cosa contribueix a mantenir el contingut de vitamines, minerals i altres components que es poden perdre durant la cocció.
El consum de fruita fresca com a postres diàries i la limitació de la ingesta de pastissos i dolços també és propi d´aquesta manera d´alimentar-se. Les fruites aporten aigua, vitamines i minerals, a més d’altres compostos biològics com la fibra, els flavonoides i els terpens.
En la DM, el peix constitueix una important font de nutrients, fonamentalment pel seu elevat contingut en proteïnes, minerals, oligoelements i vitamines.
El consum de productes làctics i begudes alcohòliques,així com el de carn,és moderat en aquesta dieta. El consum de productes làctics en forma de formatge i iogurt aporta elevades quantitats de proteïna, calci, niacina, riboflavina i vitamina B12. El consum moderat d’alcohol s’associa amb una disminució del risc de cardiopatia isquèmica, però s’associa en canvi, per altra banda,amb un augment del risc de càncer de boca, llengua, laringe, esòfag, fetge, mama i còlon. El consum de carns vermelles hi és baix, en racions petites com a part d´alguns plats. Aquest grup d’aliments aporta proteïna d’alta qualitat, ferro, zinc, seleni i vitamines del grup B.
Finalment encara, una altra característica de la DM és l’activitat física regular, de manera que afavoreixi l’adopció d’un pes corporal adequat, una forma saludable i una sensació psicofísica de benestar. La població adopta estils de vida cada vegada més sedentaris. Les causes d’aquest fet són, entre d’altres, la urbanització progressiva i el transport, que determinen les formes de vida a les ciutats; les noves tecnologies; l’oci passiu, o les noves formes de treball. En els últims 40 anys, nombrosos estudis epidemiològics han demostrat que la inactivitat física comporta importants efectes negatius sobre la salut: en primer lloc, afavoreix l’avanç ràpid de malalties cròniques, com l’infart agut de miocardi,l’angina de pit, l’obesitat o la diabetis, que comencen a desenvolupar-se lentament amb molta precocitat, fins que es manifesten al cap dels anys com una malaltia; i en segon lloc, provoca una pèrdua de massa òssia, de mobilitat de les articulacions i de força muscular que empitjoraran notablement la qualitat de vida de la persona sedentària quan arribi a la vellesa. Segons dades de l’OMS (Organització Mundial de la Salut), cada any moren almenys 1,9 milions de persones com a resultat de la inactivitat física. En relació amb això, cal tenir en compte que 30 minuts d’activitat física regular 5 dies per setmana redueixen el risc de patir diverses malalties cròniques, fent de l’exercici un factor modificador del risc de les malalties cròniques més comunes.
Per tant, el patró de la DM podria oferir una alternativa interessant en la promoció de la salut, ja que s’ha comprovat que protegeix contra les malalties coronàries . La similitud de diversos factors de risc i les proves empírica i mecanicista donen suport a la hipòtesi que diu que alguns aspectes de la DM també podrien contribuir a protegir,entre d’altres,contra els trastorns metabòlics, la hipertensió, els vessaments cerebrals, l’osteoporosi, les malalties degeneratives relacionades amb l’edat i el càncer,i en general, a aconseguir una major esperança de vida.
Aina Auqué
Dietista-nutricionista
Deixa un comentari